MEMÒRIES I COMENTARIS A L’EXERCICI 1.976-77
Any molt difícil per a una jove directiva amb falta d’experiència, però amb molta voluntat i ganes de treballar que creiem que compensarà les fallades que haguem tingut, pels quals us demanem perdó.
GOVERN DE LA FILA.
Es va celebrar la primera Reunió Ordinària el 13 de Juny, formant-se la següent junta de filá:
Primer Tró .- Salvador Sellés
Darrer Tró .- Jaime Castelló
Cop.- Alfonso Miquel
Secretari.- Ismael Pérez
Tresorer.- Fernando Gisbert
Vocales.- Juan Cano i Ricardo Fernández
Comissió ajuda a la junta.- Angel Amador, Eloy Juárez i José A.
Hernández
Comissió Montepío.- Alfonso Miquel, Eloy Juárez i Javier Pastor
Loteries.- Juan Navarro
El mes de juliol, havent rebut cadascun dels membres de la directiva una carta de S. Sellés en la qual explicava que per motius de salut presentava la dimissió com a Primer Tró, es va celebrar una reunió de directiva, acordant-se que en vista de la proximitat de les vacances estivals, s’ajornava la Reunió Extraordinària fins al mes de Setembre, fent-se càrrec de la Filà J. Castelló com Darrer Tró.
El 27 de Setembre es va celebrar aquesta reunió i després d’un xicotet debat es va acceptar la dimissió i es va procedir a la votació d’un nou Primer Tró, recaient aquest en Juan Navarro i formant-se a continuació la següent junta:
Primer Tró.- Juan Navarro
Darrer Tró .- Jaime Castelló
Cop.- Alfonso Miquel
Secretari.- Ismael Pérez
Tresorer.- Fdo. Gisbert
Vocals.- Els mateixos
C.Ajuda Junta- Els mateixos
Montepio.- Els mateixos
Se li va pregar a Juan Navarro, que a part del seu càrrec continuara
portant la Loteria de la Filà ja que ho feia amb molt d’èxit.
La nova Junta va acordar fer-li a Sellés un xicotet homenatge pels mèrits i sacrificis contrets al llarg dels anys al capdavant de la Filà, igual que a Ismael Martínez com a colofó d’uns llargs anys de vestir el nostre vestit i al mateix temps com una possible “repesca” que de moment no ha quallat, deixant-se aquests actes per al mes de Gener.
El “Mig Any” va ser el final del VII Centenari i vam haver de prendre la primera decisió, la qual no va caure bé en tots però que creiem que era necessària.
Es va suspendre el sopar programat passant el seu import a pintar i endreçar el local de la Filà, encarregant-li a Luis Solbes aquests menesters. Això va portar el primer esglai, perquè el pressupost estava en 20.000 ptes. i la factura va pujar 40.000 ptes., de la quals hi ha pagades la meitat. L’entraeta es va celebrar amb normalitat i es va veure bastant concorreguda.
La visita anual a Fontilles va tindre la nostra participació com tots els anys, encara que una mica mes alegre i nombrosa.
Es van efectuar quatre dels cinc assajos programats, per fallar la xaranga en un d’ells, celebrant-se tots en el local de l’amic Seba, participant per primera vegada les nostres dames, les quals feien la seua taula de *escoti i formaven amb nosaltres fent-nos aquests mes amens i alegres.
L’anunciat homenatge es va celebrar en un dels nostres assajos el 9 de Gener al qual van ser convidats el President de l’Associació de Sant Jordi i altres membres igual que el periòdic Ciutat.
En el transcurs del mateix es van recordar els mèrits contrets pels
homenatjats i se’ls va fer lliurament d’una insígnia d’or a Sellés i un pergamí a Ismael.
La missa programada per al 23 de Gener no es va poder celebrar per no arribar a temps el capellà, deixant-se per a festes.
Al març vam haver de lamentar la defunció d’un fester: Sr. Jaime Fuster, home voluntariós i emprenedor al qual la Filà li guarda un grat record.
Durant els dies de Setmana Santa, prenem part en un campionat de futbol sala, organitzat amb motiu Alferes Cristià dels Muntanyesos i després d’eliminar a diverses filaes juguem la final perdent a “penals” contra una potent selecció, quedant subcampions i sent la vertadera revelació del campionat.
Entraetes es van fer les programades mes una a *escoti que va tindre molt d’èxit i animació.
Es va celebrar una Reunió Extraordinària per a tractar del lloguer d’un local per a Festes el qual es va trobar i va pagar amb una vessa per fester, sent posteriorment un gran encert pel nivell de confraternitat aconseguit en festes.
Les Glòries van estar presentades per Alfonso Miquel l’oficial, Miguel Sempere la de l’Hospital i Ricardín Fernández la infantil.
FESTES
El 21 d’Abril
Nit de l’Olla es va celebrar com tots els menjars en el “Niu dels Aragonesos” com li van posar els nostres artistes al local, havent-hi una gran concurrència i animació, celebrant-se a continuació l’entraeta.
Primer dia
Diana
Van formar en la plaça: J. Antº. Jurado, Manolo Bernabé, Ismael Pérez, José Hernández, Miguel Sempere, Juan Gómez, Mariano Fernández. Rafael Sempere, Javier Pastor, Santi Amador, sent el cap Ricardo Calabuig.
En el Generalíssim: Ricardo Calabuig, M. Sempere, Ismael Pérez, José Hernández, M. Bernabé, Enrique Brotóns, Jorge Gisbert, Amadeo Torregrosa, Santi Amador, Emilio Carbonell, sent el cap Javier Pastor.
En Sant Nicolau: J. Pastor. R. Calabuig, Ismael Pérez, J. Hernández, D. Plá, Amadeo Torregrosa, Juan Cano, M. Bernabé, E. Brotóns, S. Sellés, sent el cap M. Sempere.
Cal ressaltar que es va arrancar de la plaça sense armes per no arribar a temps el sergent.
Entrada
El banderer va ser José A. Hernández amb huit parelles i a continuació l’esquadra, que van formar: Cap: Enrique Ripoll, amb Julio Berenguer, Vte. Reig, Salva Sellés, Ricardo Fernández, José Olcina, Jaime Castelló, Ángel Amador, David Plá, Eloy Juárez, Antonio Miralles, entrant en la plaça, Emilio Carbonell i Ricardín Castelló, lluint llances i escuts sense capa i sense casc, darrere la música i resta de festers amb un nombre de xiquets i castellanes mai vist en aquesta filà i fins i tot un chavalín de 8 mesos amb el seu carret abillat amb els nostres colors, i tancant la formació el cop S. Sellés sent una ostentació xicoteta però ben organitzat per Navarro i J. Canut. I perquè isquérem a fallada per acte els músics es van oblidar les timbales, encara que també és veritat que els van suplir tan bé com siga possible, per la qual cosa els perdonem en ser nous enguany.
Segon Dia
Diana per a majors i xicotets, van complir tots encara que alguns no van desfilar per faltar-los el casc, però van acudir i creiem que se’ls ha de perdonar.
A la vesprada la processó es va desenvolupar bastant normal complint tots, encara que també va haver-hi a qui se li va oblidar el casc i no va participar en la desfilada, aquests van ser Bernabé i Miralles.
Tercer Dia
Guerrilla des de Cervantes encara que enguany va estar molt pobra de festers perquè van fallar alguns habituals. En el tret estrenem recorregut nou, mes llarg i sinuós, van disparar: Juan Navarro, Juan Cano, R. Fernández, S. Sellés, S. Sellés Juan, J. Pastor, R. Calabuig, E. Ripoll, A. Amador, J. Castelló, R. Castelló, Vte. Reig, A. Torregrosa, J. Jordá, J. Hernández, J. Olcina, M. Sempere, D. Plá (pare), D. Plá (fill), E. Juárez, A. Miralles, Alf. Miquel, i a la vesprada F. Albert, faltant a tot el tret Manolo Bernabé. Ens acompanyaven dues trompetes i tambor de la banda del Barri de Batoi.
Cal ressaltar l’èxit de tots els menjars organitzats en el local els tres dies amb la música i el ball del dia Sant Jordi, perquè en veritat mai havíem vist tanta unió entre els festers i encara que la part econòmica eixirà bastant perjudicada esperem que es repetisca en anys esdevenidors per a bé de la filà i amb vista als pròxims anys de càrrec per a una millor entesa entre tots.
Se’ns oblidava el senzill però bell acte celebrat en Batoi el dia 23 traient la imatge del sant del local de la filà i portant-lo en processó fins a l’església on es va celebrar una missa en honor de Sant Jordi i pels difunts de la filà, assistint moltes esposes i núvies. Omplim el Temple fins als topalls tornant una altra vegada fins a la filà amb la imatge als sons d’alegres pasdobles. Recorrent després els carrers del barri en un alegre i bulliciosa cercavila que va ser la delícia dels xicotets. Cal lamentar que a aquest acte no assistírem tots perquè va haver-hi moltes faltes.
Finalment els donem la benvinguda als quals han vestit el vestit per
primera vegada i algun repescat, enhorabona !
Només ens resta acabar demanant disculpes pels nostres errors, que en tot moment hauran sigut per l’interés de servir a la filà i a Sant Jordi.
Vixca Sant Jordi