L’ANY DEL MIG, L’ANY DELS DE PALOMAR
La crònica ha d’evocar i el fester ha de recordar. Ningú no viu la Festa igual. És per això que enguany anem els fets a relatar sense massa literatura. Cadascú ha ben viscut el que de bo ha ocorregut. De mals moment, probablement han hagut i és segur que hem oblidat.
L’acudit fàcil està servit, any de càrrec, any perfecte. De altra manera és impossible perquè manava “Perfecto”. Primer Tro amb moltes ganes, somriure permanent, amic de tots, expert i jove, quasi ni s’ha notat per què el xic ha treballat pas a pas, sense estridències i per això ha de durar. Enhorabona, per ser l’any de començar i fer la tasca exemplar.
Teniem esquadra d’el mig i ja se sap, cal en Alcoi agradar i durant l’any disfrutar: il·lusió, companyia, treball i organització; poseu-li els adjectius vosaltres, als cronistes se’ns acut que heu estat fenomenals. De la banda cal parlar breument però amb afecte, no del que naix i il·lumina sinó del que persevera. Vint-i-cinc anys d’unió, d’acords i cops de timbal. Carrer avall i en el local, us agraïm vostre art. Omple de tots l’esperit la música que oferiu. Gràcies per fer la Festa, gràcies per moure’ns els cors. Mes de maig, es renova la natura i comença l’any fester. En la Junta Ordinària de maig renovem el Primer Tro i amb ell la Junta. Cal agrair que hi hagueren dos candidats. Això és molt bo companys, tan de bo cada vegada tinguérem per a triar. Senyal de salut, que estem vius, que la Filà de futur i que hi ha companys disposats a dur endavant la feina. Gràcies sincerament. No és important el resultat, doncs és vital destacar l’empenta dels candidats, l’empeny per servir a tots és qualitat molt preuada en uns temps els que vivim que cadascú fa la seua sense apostar per ningú. Gràcies Piti i Perfecto sou festers amb coratge i de tots reconeguts. Va resultar elegit Primer Trò com ja hem dit Perfecto Valero.
El mes de juny ens va ajuntar en la dinà. Mas de Pastor, campionats de cotos, escacs i Petanca, Música i bon dinar. Cal ressenyar també els moments d’agradable companyia en el local de Batoi. Encara que això només fora, hem de conservar aquesta tradició, paga la pena pujar. Com deia el poeta” Qui perd
els origens perd la identitat”. I si no plou. És deliciós prendre les tapes de Ximo i fer una partideta sota els estels del nostre cel , al peu just del Castellar. El dia 22 celebràrem un assaig amb la Filà Lleugers. Aquestos actes, pensem sincerament que s’haurien d’ampliar, formen vincles, donen autèntica dimensió de companyonia a la Festa.
Passen les vacances d’estiu, qui les tinga, i ens reunim per ser l’any del mig altra volta en el local de La Cordeta. Enguany ens toca a nosaltres fer d’amfitrions de la segona partida del Campionat de cotos del Mig Any, i desprès assaig.
Mentre tot açò passava els esquadrers del mig ja feia temps que s’ajuntaven al Bar de Nino o “Hermanos Payà” i anaven enllestint el que seria l’acte principal per a tota la Filà. La Junta de Mig Any va ser especial per alguna gent; aquells que des d’aquest dia entren amb tots els drets a ser aragonesos de fulla. Cal destacar que és la primera vegada que ho fem amb el nou reglament Benvinguts companys. Amb estatuts o sense. És motiu d’alegria comptar amb vosaltres. I no volem fer esment de polèmiques , encara que polèmica en va haver, confiem que el temps posarà les coses al seu lloc. Agraïm també els aplaudiments a la crònica, sembla que va agradar, encara que advertirem que cada vegada ens costa més. Des d’ací demanen el relleu; no per falta de ganes no perquè no ens done satisfacció; sinó per falta de temps i per donar pas a nova gent que aporte novetats. I d’ací uns anys tornarem. Si voleu, és clar.
Els del Mig feren l’olleta o millor dit “L’Eurolleta”. Primer premi de sàtira i originalitat. Tercers en el concurs del nostre plat típic. No està gens malament. Al novembre assaig i al desembre també. Cal destacar ací que la Filà va agrair a Jordi Ripoll, Rafel Gosàlbez i Miguel Angel Olcina la seua dedicació d’anys pel muntatge del betelem de Nadal. Tradició molt alcoiana i que ens fa sentit innocents quan arriben aquestes dates. Aquestes dates són motiu d’estrènyer llaços amb el Sopar de Nadaletes , de posar il·lusions en el Sopar del Pobre i de desitjar felicitats, enguany amb una aquarel·la cedida personalment pel pintor Paco Barrachina.
Creuem l’any i ens plantem al 2002, any curiós, any cap-i-cua, any que ha de conduir-nos a celebrar els actes principals.
El 13 de gener tinguérem l’Assaig Infantil i amb quatre xiquets amb ganes de ser Glorieret i isquè per sorteig Mateo Martín. Com ja hem dit anteriorment, quin goig fa aquesta Filà que per a tot té candidats, gent amb voluntat. El 16 de febrer va ser dia Aragonès. De matí futbol. Els del Barça contra els del Realíssimo. No importa el resultat, la rivalitat és vana quan es tracta de companys…
De nit sopar al “Círculo Industrial” en el local “La Gruta”, lloc molt especial i que a més d’un el fa posar-se llacet i jaqueta, algú ni se’l coneix d’allò tan guapo que va. Amb les dones, bon menjar i diversió que tan Aragoneses són com el que més i si…ens sorprendrien de tan festeres que són.
I mentre tot açò passava, recordeu als esquadrers del mig, férem la presentació del “tratge”, del “cavall”, sopar amb dones, assaigs, dinars i sopars diversos. No aturen les reunions i el cuquet va entrant-nos a tots amb ells. El 23 de febrer ens oferiren un magnífic assaig per a tota la Filà i ja en aquells moments ens despertaren la curiositat. L’abril s’apropa.
I tant que s’apropa. Som ja al 23 de març, en la Junta Ordinària de Rams es demana fets, es conformen Esquadra , Dianes i Glòries. Demanem la pólvora, encara que desprès tot canviaria per a no canviar res. A les autoritats competents es sumem a la petició a les autoritats competents es costa d’entendre el sentit del nostre foc festiu i incruent. Foc que avisa de la voluntat d’un poble de seguir sent com és i de celebrar amb ordre i trellat un dia per a tots molt especial. Sense trons no es podrà completar la litúrgia civil i social que al poble emociona. Assumpte tancat; l’any que ve si tot segueix igual, es prou amb fer el mateix que enguany. Demanar un kilo de polvora cadascú i disparar tot el dia fent de nou el miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos.
La nit del 23 cal destacar-la especialment. Vint-i-cinquè aniversari de la banda Musical de Palomar. Quin merescut homenatge !. Quasi no hi ha diferència entre músics i festers, tots junts som la Filà. Hem d’estar agraïts. Penseu com sonaran les notes de les nostres composicions festeres, de nit, a la Vall d’Albaida, els veterans ensenyant els joves aprenents, assaig rere assaig, amb la banda, a casa. Palomar, quin Aragonès de viatge a Gandia no ha dit –Aquest és el poble de la nostra Banda !– . La Banda Primitiva del Palomar és l’alegria dels nostres assaigs, “entraetes” i actes de Festa. Gràcies amics. Podreu ara
lloïr el Bombo amb els nostres colors. A més, cadascú de nosaltres guarda amb molt carinyo un clauer commemoratiu del dia. Us esperem 25 anys més. Gràcies.
ABRIL, EL MES FESTER
En la Glòria oficial ens va representar Javier Rufino Valor, fester molt conegut per la seua dedicació, quan pot i quan no pot, a la Filà. Toni Albert fou l’encarregat de fer la Glòria de l’asil i el Preventori, cal agrair la continuació de la idea de posar un autobús per atots els companys i amics. Toni va estar molt acompanyat i aplaudit. Fester amb somriure permanent.
En la Gl`ria Infantil ens va representar Mateo Martín i veient l’alçada del xiquet hom pensava que hi ha més d’un fester de fulla que ben bé podria fer de Glorier Infantil.
Enguany hi ha bastants dies per “entrar”. Però curiosament, o no tant,–ja estem acostumats-, fa fred i plou. Ens plou damunt però nosaltres endavant. Els esquadrers del Mig sí que suspengueren una Entradeta però la substituta va ser molt millor. Per Sant Llorenç amb molt públic i bon oratge. A partit d’ara es succeeixen amb rapidesa els actes. Sembla que cada dia hi ha un motiu de festa. Els del Mig presenten el “tratge” i queden bocabadats de la seua presència; sobretot del model: Jordi Ripoll, i augmenta la il·lusió. Ja en el 21 d’abril, olla, i la majoria a descansar.
Diana ben matí. Herberet, bon temps, a la plaça i endavant. Arranca David Serra en l’Ajuntament, Miguel Carmona en el País Valencià i José Ramón Company en Sant Nicolau. Es comenta una vegada més els diferents “petos” de colors variats. Ens plantejarem un dia seriosament modificar el “tratge”, encara que no el Disseny original per estar més còmodes i més lloïdors ?. Això ho dirà el temps i la nostra voluntat.
Comença l’Entrada. Des fa hores els esquadrers del Mig es maquillen i visten en el local d’Api amb (entre cometes) “ fortes mesures de seguretat”. Preservar el suspens i la integritat del disseny de l’esquadra és molt necessari. Prompte es desvetlla el misteri. Un vestit molt original i molt aragonès, destaca l’escut amb el colors de la Filà, el color verd de la nostra capa i uns espectaculars bigots emmarcats per un aconseguit maquillatge. En uns instants estaran donant esplendor a la Festa d’Alcoi. La Filà orgullosa.
José Jaime Pérez porta el pendó Aragonès, algunes parelles el segueixen. L’esquadra oficial formada per Francesc Valor, Antonio Revert, Oscar ferri, José Cárceles, Miguel Cerro, Luis Ripoll, Rafel Gosàlbez, Enrique Brotons, David Martínez, Javier Martínez amb el Cap d’Arrancà Santiago Navarro, presumeixen de porra, de llança i escut. Als sons de la marxa “Aragonesos 99” disfruten d’un dels moments més esperats per qualsevol fester. Formar part de l’esquadra oficial. Confetti i aplaudiments els segueixen fins el final del recorregut. Com sempre molt bé, els Caps, els somriures i l’efecte multiplicador d’entusiasme contagiat de públic i festers.
S’ho passarem tant bé que desde açí vos proposem molt seriosament passar de la roda i mantindre aquesta esquadra per a sempre.
Enguany no hi ha “roponà”. Amb el mig hi ha prou. A més es necessiten molts festers amb el disseny complet, capa i casc, per acompanyar les dues esquadres. Açò aquesta vegada es va acomplir més que mai. Enhorabona a tots. Caldria que cadascú pensara en la importància de que el Disseny complet dels Aragonesos estiga en el carrer any rere any, mantenint la tradició. I així és més emocionant quan et pertoca esquadra o qualsevol acte. Això sí, hem de desfilar en formació compacta per no avorrir a la gent. Xiquets, xiquetes, carrossetes. Esquadra infantil, molt bona idea que es manté al llarg dels anys i carrossa amb el Cop al final.
I l’excepcional esquadra del mig disfrutant, amb la Banda Unió Musical de Cocentaina interpretant “Batallers”. Els balcons i cadires recuperen un ple quasi impossible, no queda un badall, tots i totes estiren el coll per veure’ls passar. Com ja hem dit. Verd, roig i groc destaquen en el disseny de Jordi Sellés; un “tratge molt aragonès”. Arranca Jordi Martí Ferri ( digne representant de la nostra genuïna i famosa escola de Caps d’esquadra amb porra). Espectacular esquadra especial que el segueix amb David Pla, Jordi Ripoll, Paco Rubio, Juan Navarro, Francisco Rodríguez, Javier Rufino, Antulio Sancho, Javier Albero,Jordi Pérez Soldevilla i Raül Martí. Alguns d’ells feren el Cap d’esquadra en trams distints de l’entrada. Galopa, trota i balla el cavall amb Gonçal Pascual Orozco, amunt i avall, esplèndida demostració de mestressa. Genet amb gràcia i seguretat. Aplaudiments, color,salutacions,cofeti, musica, emoció. Ja són història de la Festa. Abraçades i joia justificada en la Beniata.
Només cal criticar negativament que a l’acabament de l’Entrada el camió de les armes no va arribar a l’hora i passarem uns moments de desconcerts, molts festers, fins i tot xiquets i joves estiguérem un temps llarg sense que ningú ens donara informació sobre el camió. A la fi, el tema es va resoldre però cal estar a la guaita d’aquest petits detalls. Desprès dinar en la Filà i a divertir-se tots junts amb passacarrers inclosos fins altes hores de la matinada. Algú inclús va parar dins d’un contenidor de brossa i si això no va ser gens dificil, traure’l si que ens va costar, perque el xicot de marres està un poc complidet. De tota manera no va remugar molt. L’unic que ens va dir es que si podía ser la propera vegada el tirarem a un contenidor de vidre, més que res per vore si quedava algún culet i així seguir bevent.
La singularitat del dia de Sant Jordi, va ser veure als Esquadrers del Mig portar la relíquia amb els vestits oficials de portadors: pelucota, bigot i senyera ben dibuixada al pit. Al mig dia vestits d’esquadra especial van disfrutar, o no, del dinar amb tots. Cal citar que el servei d’hosteleria contractat no va agradar a ningú. Les gambes estaven congelades i feien gust a bacallar, les mandonguilles pareixien boletes d’ende’inar i en definitiva res del que ens van traure valia res. Acabàvem de dinar o com es diga el que vam fer a les set de la vesprada,quasi sense temps per anar a la processó o on cadascú vullguera.
Cal cuidar més aquestes coses, el dia de Sant Jodi es per a tots un dia molt especial, venim amb les families i es cobra el dinar a bòn preu, així es que volem qualitat, esperem que l’any que ve les coses vagen millor. I del sopar el mateix o encara pitjor.
Més tard, tot va ser diversió, altra vegada fins l’hora que cadascú va aguantar. Dia dels Trons amb la incertesa de la nova normativa. Cap problema. Només destacar que estiguérem parats molt de temps en un tram de la vesprada per desorganització de l’Associació, però res més. Tot bé. Fins i tot repetició de la visita de persones majors de l’orient llunya, vinga Japonesos i japoneses amb cara divertida. Ja formem part del Tour o l’excursió d’aquestes agències de viatges. Va estar bé però no era novetat. Tampoc ens vam posar massa d’acord en la tradicional desfilada des del Parterre a la Filà. No sabem si és millor organitzar una cosa amb temps suficient o donar més confiança a la improvisació, que sol donar bons resultats si la gent col·labora. L’Aparició ens emociona. Soparets qui va voler.
Descansa Aragonès descansa. Ja tens benzina per atot l’any. I qui descansa renova i si renovem l’esperit la nostra Festa serà més joiosa i plaent. Com ha de ser: plaent i joiosa.
Moltes gràcies. Ja us havíem advertit que enguany nosaltres evoquem vosaltres heu de recordar. Cada fester és una festa i cadascú té la seua crònica. Enguany menys literatura i més fets.
Ignasi Carbonell Garcia i Paco valor Sanjuan
Setembre de 2002