EVOCACIÓ: Allò que s’escriu per al que ja sap. Per a recordar coses compartides, passades i viscudes. Molt important per a poder seguir la crònica.
Al maig conforme vaig.
Un tigre, dos tigres, tres tristos tigres.
– A arrapa –peus hi anàvem!- exclama Pep.
– Al retortero- replica Paco
– A genollons- afirma Joan
Això era el final de la història de tres tristos tigres allà pel més de maig, a Alcoi, mentre creuaven el pont més llarg de la ciutat i es posaren disgustats a mirar avall, cap al riu.
– L’antiga fàbrica de tints- comenta Joan- ara faran un hortet, amb “columpios”. Com si sobrara faena en este poble!.
– Qué s’engronse qui puga, que jo fins Nadal no trac el cap.- riu Pep -Sabeu que hem de pensar ?. Qui vol festa ha de fer vespra ! així es que Au !!!- afirma Paco.
I així van fer, teniu tres tristos tigres fent-se un colpet a la plaça de dins. I Això qué passa un falcó.
– Eh, Aragonesos ! – els va cridar.
Encara que ben afaitats i amb cara d’”òbila” no ho podien negar. Les barres roges encara els creuaven la cara damunt una pell blanca tirant a groga. – Ja teniu un dels vostres al cau principal !
– Com ?- digueren els tres sorpresos.
– Fransisco Rubio, ha eixit de Majoral.- i se’n anà volant tot repetint i cridant – Qui ja ens dirà filaeta si tenim en el Casal a Androneta ?
I de la plaça a la Junta. Qué si el vestit és incòmode, que si el canviem, que si no, que es presenten idees, dibuixos, que es forme una comissió, que hi ha molts “bocetos” ja fets, que si, sí; que si no. Que de moment més val borratxo conegut que sobri per conèixer.
I així és com els nostres tigres tristos anaren a casa rondinant. – Les senyeres ben lloïdes, el negre de la túnica essencial. Però Déu meu, volen fer el favor de fer-nos alguna cosa en el “peto”.!!!!!
A arrapa-peus. Al retortero. A genollons i suant la pallola, un any més.
Pel juny fruites madurades i bones migdiades.
No és el mateix dir: vi bo que boví
Si mires cap a on ix el sol, xicon. Voràs una caseta, just a baix la Serreta. És el” Mas del Sacristà”, on “con permiso de la autoridad competente” es lidiarà una vaqueta.
Aigua, Toreros i Manoles omplen a cormull les grades i si no és per Ripoll, Perico i quatre descervellats més, la vaca es queda molt sola. Feréstega i jove, plena de vitalitat. Els bous des de la barrera. Triomfador de la vesprada és Perico que amb un enganxó va tindre prou. Per arrencar les palmes i cridòria a la platea va fer una curta faena. I ara a Perico només li falta que el criden per anar a “Tómbola” o a “Salsa Rosa”. Quina sort que té: Fotut però ben pagat ! . I jo no sóc qui ho assegura.!
A l’estiu tot cuquet viu
Duc pa sec al sac
m’assec on sóc
i el mulle amb suc.
No hi ha res com eixir de la rutina. Sobretot el Ximo. Allà en Batoi amb la seua cuina ampla, bons serveis i l’alegria acostumada. Qué voleu ?. Qué us pose ? Podeu triar açò i allò? Qui vol una baralla ? Us pose una altra bola ? Quines nits d’estiu allà al jardí entre l’arbreda. Recordant els temps de la infantesa. Quan érem pocs i bons. Ara som molts i millors. Vinga, de vacances qui puga !
A setembre, qui tinga llavor que sembre.
Per la carretera de la Font Roja puja un carro carregat de terra roja
Per qui no ho sàpiga. Allà on creixen les carrasques més estimades, on l’alcoià s’enorgulleix de mantenir la natura i on el foc no és vida sinó malícia. Cada any la Filà destapa l’olla de les essències més pròpies: timonet, infusió selecta que al tastar-la et regalimen records d’àvies i mares, per a tots els romers que hi pugen a peu i agraeixen el detall. Got de timó, gotes d’herbero i cap a la Font Roja contents. Allí per fi un guardó : premi a la segon millor carrossa i és que en la Filà talent hi ha.
Octubre finit, mor la mosca i el mosquit
El cel està emboiregat, qui el desemboiregarà ?. El desemboiregador que el desemboiregue bon desemboiregador serà !.
I plou. I torna la Festa. El dia s’acurta i ens canvien l’hora. I quan més prompte de nit, més prompte s’encén el cresol.
I ni així; David i Raül no guanyen més que una partida de Cotos i el Montepio de Piti no aconsegueix medalla en el concurs de l’olla. Però és Mig-Any i sabem el que hem de fer. Baixar per Sant Nicolau, amb la Banda de Palomar. S’enlaira la porra i la gent treu les mans de les jaquetes per picar ben fort. Els millors cabos, la millor gent.
Fontilles ens rep amb càrrec, som el Mig i allà que anem. A lloïr casc, capa, carcaix i barba. Bona esquadra que perdura en tota la contornada, al menys en Benilloba i altres pobles de la contrada, senyal que agrada.
Com és normal i tradició, us vàrem llegir la crònica. Suposem que no us va agradar perquè ens heu fet repetir i ja sabeu que volem descansar, uns dos o tres anys, per favor, qué no hi ha un aragonès amb vocació d’escriptor ? qué ens relleve un poquet i ens torne a agafar el cuquet.
Al novembre vam fer un assaig d’allò més singular. Ací, al nostre local, al temple-catedral dels Caps d’esquadra d’Alcoi va actuar, el probablement pitjor cap d’esquadra d’arreu el país, i va disfrutar, molt va disfrutar, aquell home amb el cinturó a la mida dels co… i la cara roja, somriure difícil i simpatia desbordant. Amb ell, els seus companys de la comparsa Boniquets de
Montaverner. Joves, graciosos, simpàtics, amb molta gana i “pintureros” però això de boniquets s’ho haurien de fer vore. Al menys per al meu gust. Qué en això d’homes no és molt de fiar. En qualsevol cas, la iniciativa és molt bona i s’hauria de repetir amb altres filaes i pobles. Guanyaríem més fama de bones i festes i acollidores persones. Cal que vinguen i vegen la nostra festa, així comprendran… ( o no ? ).
Per Nadal, fred com cal.
El que sopa sopes, pensa que sopa i no sopa.
Ara és temps de ajuntar-nos. Sopar de nadaletes. Sopar del pobre. Vinga sopars encara que tots la mateixa nit. Sopar bacallà amb tomaca ( per cert Ximo, s’ha acabat la partida que vas comprar a l’engros ? ).
La Filà ens va oferir una felicitació feta per l’autor del Cartell de Festes. Un bon detall que ja fa dos anys que es fa i cal remarcar.
No vaig a canviar el to irònic per fer-li un bon comiat a l’Oscar, com era ell, lliurat a la festa, company inesgotable i sobretot amb un humor a prova de tot. Riu, Oscar allà on estigues, organitza un boato i fes de porc senglar o d’ós com vulgues. Baixa en totes les esquadres, obre totes les botelles de cafè i brinda amb nosaltres per què tin per cert que cada vegada que enlairem un got te l’oferim a tu; cada vegada que una porra assenyala el cel t’està cridant a tu i cada aplaudiment que ressona als nostres cors és per a tu. Oscar Moreno festeja amb el nostre nom per què et trobem a faltar i si ens pots vore somriu per què ací estem els teus companys festejant amb tu. Gràcies Oscar i per sempre.
Neus de gener i febrer, aigües en un paner
Març, marçot mes llargot, prepara la fulla borinot.
Temps d’assaigs que ja se’ns ve la festa al damunt. Diuen, comenten que han sentit dir a un amic desconegut que els del Reial Madrid guanyaren als del Barça per 2 a 1 en un encontre al Collao i que Tarsan va fer un cartell digne de la Champions. El que segur és cert és que tots disfrutaren i per això no van
augmentar les vendes ni del “Mundo Deportivo” ni del “Marca” però sí les d’aspencao per l’esmorzar.
Per Sant Valentí, l’aragonès es posa fi. Com cada any la jaqueta amb botons, la corbata amb el seu nus i els pantalons de Tergal. La Gruta del “Círculo Industrial ens fa un soparot que compartim amb les dones que poden ser núvies, esposes, companyes o fins i tot “nebodes” o “secretàries” i que més prompte o més tard seran companyes de Filà vulguem o no i per tant hauríem de començar a obrir-los les portes com els obrim el nostre cor.
Heu fet alguna vegada un assaig mut ?. Proveu, és massa!. Cadascú ha de pensar-se la música i seguir el pas en silenci. El que el perd fa el cabo i el que es riu paga. En l’assaig del catorze de març els músics van arribar a les dotze de la nit i fins aquell moment a cantar ( no sé a qui se li va ocórrer posar el Compact Disc, tan bé que s’ho estàvem passant). No passa res, o millor dit és millor, més divertit: pots xarrar, beus més i tot s’acaba més tard i estem més temps junts. Preneu nota.
Menys mal que això no va passar en l’assaig conjunt amb els Maseros, Cordoners i Miquers perquè amb la musiqueta no va haver temps de discutir i… acord fet, protocol signat. Anys que dure! I a fer Festa tots plegadets, paret amb paret i amb harmonia.
Este se’l sabeu…(adreçant-se a l’auditori)
Per l’abril…………………………………….. aigües mil
I Sant Jordi que ens provisca
Enguany l’abril no és el mes de la festa però nosaltres no parem de fer gresca. Atenció a la Junta de Rams. L’esquadra s’omple en un tres i no res. I la Diana, ai! La Diana, vinga dir noms i voltes a la llista. No hi ha manera d’enllestir del tot les formacions. Qué li passa al tram del País Valencià ? No és Festa ?. Una bona estirada d’orelles a tots. Perquè la Diana del País Valencià és singular, és l’única que es fa costera amunt i això és bo per començar les festes fent un poc d’esport, no has de matinar massa, no has de dur la capa i el casc per què algú de l’arrancà te’ls pot deixar, arribes a bona hora a l’esmorzar de la filà i a més pots triar fer-la amb els teus millors amics. Se m’acudeixen vint-i-cinc raons
més per triar este tram de Diana però una mana sobre la resta. Si no has fet País Valencià no ets un fester complet i quan toque cal estar allí .
Quan era xicotet , els amics li dèiem Toni Calavera perquè mai en tenia prou, de cafè, de nit i de marxa; ara jove i guapo com encara està Toni Albert és el Glorier de la Filà i pare de dos xiquets i molt formal. Dona goig vore com creix la gent i el trellat que li se fa. Com és un fester molt veterà es va fer el “tratge” nou però amb el casc vell per demostrar pelegrí. Un casc que ell sap que li vam rescatar els amics quan davallava sense fre per la costera el Gurugú
Un matí de Diana de fa quinze anys. – Un dia el necessitaràs- li vam dir i així ha segut. La Filà semblava “Jurasic Park” de tanta planta sense flors, d’antic origen, que Toni va regalar a les dones inundant el local. O serà per alguns dinosaures que es van aplegar allí a fer-se el vermudet llarguet de la Glòria?.
Mentre tant Saoro feia la Glòria de l’asil i el Preventori repartint la festa que porta dins i tots coneixem.
Estranyament el dia de Sant Jordi enguany (22,23 i 24 sempre !) tinguérem la Glòria Infantil amb Roque Pastor Ibàñez, bon xiquet i fill de bon fester, malgrat l’estranya data, tot va ser com sempre, i els aplaudiments recorregueren la desfilada dels xiquets festers.
Per cert es podria buscar una altra fórmula per als vermuts de les Glòries ?. O es dina o es fa el vermut?.
Tornem: Al maig conforme vaig
Paula, para la taula però para-la bé.
Perdoneu la llargària però ha passat més d’un any des de les darreres festes. I ara aniré apressa.
Poques entradetes. El 2 de maig (festa de Madrid) nit de l’olla. Divendres, tota la comarca i part del país en Alcoi una delícia. Sense parar arribem el Dia de l’Entrada tres de maig dia de Sant Felip, Sant Juvenal, Santa Estela i Santa Violeta. La Diana finalment completa i bonica, festiva i matinera, arranquen com a caps d’esquadra, a la plaça Pep Romà, al El País Valencià Moises Llopis i sant Nicolau Francisco de la Rosa.
Arranca l’Entrada de Cristians d’Alcoi. Els Aragonesos ja estem a la segona part darrere de mig. La nostra esquadra anima la desfilada. Esquadra de veterans i directius amb cara de ser de la filà, qui no sap només mirar-los, qué són dels Aragonesos? els Rafel Selles, Perfecto Valero, Jordi Ripoll, Enric Ripoll, David Pla, Rafel Martínez, José Antonio Català, Canillo Ramos, Enrique Amador, Natxo Carbonell i un dels millors caps d’esquadra de tota la història de la Filà, Ricardo Castelló. Omple els carrers d’Alcoi la marxa de la filà “Aragonesos 99” de Daniel Ferrero. L’esquadra, mai no ens cansarem de dir-ho, es el goig maxim per a qualsevol fester, la concreció en una hora d’anys d’espera i il-lusió, llastima que tarde tant en vindre, però com ja sabeu, amics, la vida es dura i tots tenim dret a gaudir d’aquest ratet de felicitat, així es que a esperar i ja en vindrà un altra.
Desprès d’un any sense “roponà” tornàvem amb quaranta festers, amb la cara pintada de groc i roig, portant uns ariets que simulaven atacar la porta i les muralles d’un castell enemic. Acompanyats per un grup de festers que saben tocar la percussió , junt a músics del Grup de dolçaines “Barxell”.
Amb la festa i els moros pel carrer nosaltres a dinar, fer passacarrers i marxa nocturna al local de La Cordeta.
Dia 4 de maig, dia de Sant Porfiri ( que content estaria allà a l’Olimp o al Cel o on estiguen els Sants) celebrem el dia de Sant Jordi amb les activitats habituals. S’ha de comentar que el dinar va estar molt bé. S’ha notat l’esforç de la Junta i s’ha d’agrair.
Ací hem de fer esment de la gran novetat. Desprès de molts anys la Filà va participar en la Retreta i va ser un èxit. Els festers ho van passar extraordinàriament i van contribuir a que la festa en els carrers d’Alcoi s’anegara d’alegria, de sàtira ben entesa i gràcia per a tots. Llençarem mascaretes contra la “febre asiàtica”, tangues, calcetins, i moltes altres coses en l’acte més lúdic i divertit de tot el programa.
El dilluns cinc de maig va ser per als trons. Alardo tranquil i assoleiat. Un refresquet al Parterre i desfilada cap a la Filà fent la nostra genuïna i espectacular entradeta dels palos acompanyats esta vegada per desenes de
castanyoles que marcaven un ritme perfecte. Si mantenim la tradició, este passacarrers pot fer-se popular.
Cal destacar la foto amb mascaretes a la cara. Si ja es dificil trobar la gent en una foto de tota la filà, en la d’aquest any es mes dificil que trobar a Wally
I arriben les nou de la nit d’este dia de Sant Eutimi, amb Sant Jordiet ( per a quan un Sant Jordiet Aragonés?) damunt el castell, cadascú el veu i s’emociona des d’on pot . La nit cau sobre la ciutat però la festa no para i Sant Eutimi o serà Sant Jordi altra vegada? Ens passa els soparets per aigua. Però com ja se sap, això no pot amb la festa i el nostre soparet és protagonista en la televisió, mal dita, autonòmica que al menys quan la Festa pren Alcoi sempre està per fer de testimoni.
I ací pau i allà glòria. Els cronistes estem rebentats de colpejar el teclat. Esperem us haja agradat i algú s’anime.
Acabem sense refrany, amb una frase de l’enginyós Groutxo Marx:
“ Sí, sí senyora; clar que m’interessa el futur,
ja que serà el lloc on passaré la resta de la meua vida.”
I QUE TOTS HO VEGEM
Ignasi Carbonell Garcia i Paco Valor Sanjuan
Alcoi, Octubre de 2003