Bona Junta senyors Aragonesos:
Sabeu com és la taula del cronista ?. Doncs fa aproximadament dos metres de llarg i un d’amplària. Està feta d’algun material semblant a la fusta amb els cantells revestits de plàstic. De color marró sucre poc cremat amb vetes més clares que volen ser naturals però que evoquen més bé el matís d’alguns “petos” diga’m de classe mitja o siga foscos. En ella hi ha incomptables objectes i està a vessar, això que la taula és gran: un cendrer del Barça amb escassos clips, una grapadora blanca, tres pots de bolígrafs retoladors de diversos colors i grossàries, dues cistelletes de plàstic roig amb tornavisos xicotets, gomes d’esborrar ,calculadora solar , caramels i maquinetes de fer punta, un estoig amb llapiceres de propaganda, dos barres de pegament, dos regles de plàstic flexible, tres compact Disc de música New Age, dos calendaris de turisme un de Mutxamel amb el riu Sec ple d’aigua i un d’Alcoi amb la foto del Pont de les Set Llunes envoltat de bancals d’atmelers florits i pins verdíssims, un fulletó amb el telèfons del tècnic d’Informàtica que ens salva la vida de quan en quan, dos paquets de tabac, el telèfon mòbil connectat , quatre encenedors de tota mena de formes i escudets, un estatueta del premi de redacció escolar de Coca-Cola, alguns post-it amb la part de l’adhesiu ple de cendra i pols, una caixa de bombons metàl·lica buida esperant el contingut i els inevitables: monitor, impressora, muntó de papers per a reciclar i altres que encara conserven la categoria d’actuals i importants estesos en la part central esperant a ser devorats, digerits i llençats a la paperera que està just a sota la taula. De sota la taula no en parlarem, ni tampoc de la vestimenta del cronista: més pròpia de l’activitat anterior: planxar, que de la poesia o la bohèmia d’un escriptor. No hi ha Whisky, ni café licor, ni vistes a l’exterior. De vegades no hi ha ni inspiració, ni notes que et sugerisquen idees per a la crònica, ni imatges del Sant Patró, al menys al despatx, o l’habitació de planxar que fa de despatx.
Una perspectiva de tres horetes amb aquest paisatge, de vegades més. Els cronistes no demanem un homenatge, només paciència.
I així van passant les hores, sense imaginació, mirant el que hi ha damunt la taula, sense saber per on començar, en fi el que escoltareu a partir d’ara es el que ens ha eixit, la memòria i crònica del any fester 2.003,2.004.
Senyors de les Juntes,…………… o dels anells o de les ballestes. Enguany en hem fet tres d’importants, de les altres no me’n recorde: La del Maig, la del Mig Any i la de Rams. A la de maig La Directiva ho fa bé i no cal canviar. En les juntes, tot és com sempre: es prohibeix beure i es beu, es demana la paraula i es parla quan un vol, es demana silenci i tots criden, i fumen i xiuxiuegen i caixquen i emprenyen i no canviem el “peto” i no ixen les dones i no s’usa el micròfon que és exclusiva del secretari i ens pega la llum a la cara, i tot és exquisidament com sempre. No us preocupeu senyors tot està com sempre, la festa no canvia, tot roman intocable, tradicional, litúrgic, essencial, i extraordinàriament popular i alcoià i masculí i que amics que som i que bé va tot. I no tot es ironia a vore si no s’entén bé. Francament algunes coses no haurien de canviar mai.
I com que no sabem o se’ns pot oblidar aquest any hem fet huit assaigs, perdó, “ansayos”, els explicaré molt breument: el 27 de juny i casa nostra xan xan amb els LLeugers amb un emotiu i senzill homenatge a Salvador Sellés Cabrera, fester d’honor de la Filà i inqüestionable figura que haurem de recordar amb fins i tot més rellevància, aquest home, i açò va per als joves i els nous, ha estat una de les animes de la Filà, treballador incansable des del Càrrec de Primer Tro durant els temps més difícils i ha de ser una referència en la nostra història, enguany acomplia els seus primers huitanta anys. Visca Sellés ! Un fort aplaudiment per ell.
El 21 de novembre amb fred i café i licor també a casa nostra. És curiós però ja fa temps que se senten rumors sobre possibles candidats als càrrecs, alferes i capità; com ha canviat aquesta Filà !. Enhorabona, trellat, companyonia i tots a una Aragonesos.
El 12 de desembre van tenir la gran sorpresa: el Betlem tradicional, obra de Jordi Ripoll. Un espectacle proper, tendre, entranyable, amb detalls d’exquisida popularitat i senzillesa, l’obra del voluntari, de l’amant de les tradicions, de l’orgull d’estimar la casa, la ciutat, la infantesa i Alcoi. Un betlem amb deliciosos racons del paisatge alcoià Una joia meravellosa per a adornar l’esperit. Gràcies Jordi.
L’11 de gener i passats els Nadals celebràrem l’assaig dels xiquets, allí es va decidir que l’acte de la Glòria Infantil el faria o bé Sergio Arévalo o bé Ovidi Albert i ja sabeu el resultat i per que.
En acabant la coca i les coles tots cap al Camp del Collao, xaranga i a recolzar al Deportivo, no recorde el resultat però si a la nostra banda i els nostres festers animant i cridant.
Pocs dies desprès, el 23 de gener, de nit i amb premeditació xan-xan al local: fred compensat amb café licor, feina oblidada amb rialles i música per enllestir l’acostumada invasió de la Plaça de Dins, Zoo-Loco i contrades placenques a les quals s’arriba passant, al menys un pont, de aniràs i no saps a quina hora tornaràs.
El 20 de febrer s’interpretà per primera vegada la Marxa Oscar Moreno a la Filà, tots atents, expectants, emocionats i aprovació general. L’objectiu dels seus bons amics s’acompleix sempre que sona, el record de l’amic, de l’entusiasta fester, de Moreno.
A l’assaig del 20 de març es presenta el Disc del Concert d’Oscar Moreno al local de la Cordeta, amb presència de l’Alcalde d’Alcoi, el President de l’Associació de Festers d’Ontinyent i diversos càrrecs festers d’aquella localitat i del propi Alcoi.
El 26 de març, assajant ja en fem prou. Formarem junts amb els Cordoners, Miquers i Maseros, al local dels primers. Compartim carrer, compartim festa i hem de compartir alegria. I prou d”ensayos”.
D’altres coses està plena la vida, com la dinà, altres que al seu moment foren centrals i ara vull que recordeu amb mi: curses d’ases, rucs, pollins, burres, someres. Muntades per curts, obtusos, ignorants, rudes, totxos, ineptes, babaus fent rucades, asenades, bestieses, animalades, nicieses, beneiteses, ximplades, arriades, burrades. Burros damunt de burres. Que us diré que no sabeu !. Molt divertit. Encara que alguns troben a faltar una piscina o la mar. Aquest element està inèdit en les nostres “dinaes”, ací va un suggeriment.
Des del 4 de juliol fins l’1 d’agost en Batoi, caloretes, tronades i bona companyia al local tradicional que no hem de perdre mai. Carrer Serrella , no falteu.
El dia que comença la tardor o siga 21 de setembre pujarem en Romeria a la Font Roja i repartirem el timonet als romers junt als Muntanyesos com sempre. I aconseguirem el segon premi del concurs de carrosses.
Al campionat de cotos del Mig Anys, les males cartes ens acompanyaren i ni l’astúcia de David Pla ni la gosadia de Ricardo Segura ens salvaren una
vegada més de ser eliminats en la segona ronda. Enguany no vam poder quedar tercers al Concurs d’Olleta de la Glorieta perquè es va suspendre i això que teníem moltes esperances dipositades en els bons cuiners del “Montepio de Paco Rubio”, si han de repetir el curs que ve que compren els llibres de Ferrà Adrià o millor que miren els vídeos d’Arguiñano o “més millor” que facen pràctiques tot un cap de setmana amb unes quantes de les nostres mares, que ja està bé que aquest concurs l’hem de guanyar alguna vegada, que ja és una urgència històrica.
Als Nadals, bons sopars. Enguany només es va fer el sopar de Nadaletes i no va poder ser el del Pobre, manca de dates, de gent o no sé… jo crec que de pobres estem sopant tot l’any, cal fer un de rics, això també és una urgència històrica. Que ens toque alguna cosa en la loteria volem dir.
Com en els darrers anys va estar molt bé i amb gust la felicitació de Nadal. Estudi de Color del Cartell de Festes de 2003 cedit per l’autora Margarita Llin en propietat a la Filà.
El dia 31 de gener de 2004 a la Filà Cordó es va celebrar el concurs per a Sergents Infantils i Sergio Arévalo, aragonès com el seu pare, va aconseguir un dels llocs proposats, el de Sergent Cristià.
La filà te una llarga tradició de bons caps d’esquadra i de sergents llegendaris Miquel, Gonzalo, Enrique, però mai havíem tingut un Sergent Infantil, ara hem completat un palmarès brillant això si que ho hem de cuidar molt, seguim sent la Filà amb els millors Caps d’Esquadra.
Enhorabona Sergio i gaudeix de aquets anys que a bon segur recordaràs tota la vida.
El dia 7 de febrer davant una nodrida graderia es va celebrar el partit de futbol entre vells i cansats jugadors del Madrid i joves i guapets jugadors del Barça. El resultat com sempre és irrellevant, les rialles i els tirotets ( “agulletes”) insuperables.
El mateix dia de febrer a la Gruta del “Círculo Industrial” d’Alcoi sopàrem amb les nostres parelles de vida. L’ambient va resultar molt engrescador, social, i acolorit. Destaca el rellotge que la Filà va regalar a cada parella i que va ser molt elogiat.
En quatre línies he de recordar l’acte potser més interessant de l’any- El Concert homenatge a Oscar Moreno celebrat al Teatre dels Salesians el 14 de
febrer, va ser un absolut èxit del bon gust, de la participació i de la senzillesa. S’ha de destacar la gran assistència de públic, la bona selecció de les peces musicals; molt d’acord amb el talant de la nostra Filà, la tranquil·la decoració, l’elegant targeta de presentació, l’acurada presentació de l’acte i la magnífica execució de la música per part de la Banda de l’Ateneu Musical de Cocentaina sota la direcció de Enrique Alborch Tarrasó. Recordem ara algunes de les paraules de l’estimable Arxi en representació dels amics d’Oscar: “ Una vegada més, “amic Moreno”, el mèrit és teu. Tu ens has fet moure per aplegar-nos, fer nos sentir-te a prop i estretir llaços entre nosaltres .I volem celebrar-ho com a tu t’agrada, com recordem que tu feies les coses: amb alegria.”
Va ser l’estrena oficial de la Marxa “Oscar Moreno” del mestre Josep Maria Valls i Satorres que aquest any va traure la nostra esquadra al carrer, el lloc que li correspon i que com el seu record ens acompanyarà sempre. El 21 de febrer van quedar subcampions del trofeu de Fútbol-7 Benjamí al Camp del Collao, sembla que la pedrera assegura èxits al Trofeu Filaes que se’ns escapà per molt poc al mes d’abril
L’abril i plou,……………. el castell banyat i neva i Saoro en calçotets. La Glòria suspesa i Saoro pegant cabotades. S’ajorna i Saoro en xandall. Demà serà un altre dia. Fotre quin fred.
I l’altre dia va ser, Saoro, açò és la Glòria, encara que siga dilluns, la Glòria de la teua festa, de la teia Filà del teu Alcoi. Capa verda i senyera al pit. Contents que estigues. Amic de tots. Puntet cabota, entusiasta sempre, disposat a tot i per tots, Aragonés de temps, de costums senzills i apassionades, de sempre, Salvador Albero Pellicer gràcies. I a l’asil Rafael Figuerola Esteve, que ja veus que a tots arriba, ves preparant el somriure que enguany has dedicat als malalts i a les persones grans per a tot un poble que t’admirarà l’any que ve. Dilluns de Pasqua, tradició molt valenciana, dilluns de Pasqua amb sol i gràcia. Així és la primavera a la nostra terra.
Trenca l’alba del dia de la Glòria Infantil, no pugem dels 5 graus i amenaça pluja. Els xiquets desperten prompte, la il·lusió desfà la son i comença el somni, amb els nassos enganxats al vidre ben de matí els alcoians es preparen per l’acte més tendre, més aplaudit per les famílies de debò. Però des de bon començament els trons, les xirimites i els tabals anuncien festa i els xiquets són
acompanyats a Església de Santa Maria i d’ací a l’esmorzar de la Filà. Orgullosos els Aragonesos amb els nostres Ovidi Albert Espí, el nostre Glorier Infantil i Sergio Arévalo Cedrón, Sergent Infantil del Bàndol Cristià. Des dels temps de Gonçalo i Miquel que no recordàvem aquest doblet.
I que arrancada, senyors aragonesos ens va fer Sergio,Amb aplom, senzillesa, sense que sobre ni falte res, demostrant que la festa li corre per les venes. Llàgrimes d’emoció en la família y alegria desbordada en tots els aragonesos. La innocència, el somriure i el bon fer destaquen en la desfilada. Les caretes expressen l’emoció que senten i encara no saben explicar. És com un joc que juguem amb ells, la millor companyia d’amics, amigues, familiars i tot un poble que augura canvis en el futur que la nostra joventut sabrà pair i projectar amb la tradició de la que els volem hereus.
Per cert, a les Glòries es dina o es fa el vermut ?
Ja no esperem més. La trilogia esperada es fa realitat. La nit dels músics és esplèndida, càlida i tranquil·la. I si quan plou s’ajornen els actes també s’haurien d’ajornar quan fa una nit tan saborosa com aquesta per a gaudir-la i no haver de matinar. Jo no m’hagués gitat mai. Voluptuosa, acolorida, esperançada nit preludi del que vindrà, del que ja està ací, La Festa.
Només apunta la claredat del dia de les Entrades i arranca la Diana amb els Caps d’Esquadra, Francisco de la Rosa Soto en l’arrancà, Miguel Angel Benítez Miralles en l’avinguda País Valencià i Juan Navarro Domínguez en el carrer Sant Nicolau, amb la Banda Primitiva del Palomar interpretant el pasdoble: El k’Sar El Yedid. Hi ha un detall destacable, el segon tram de la Diana la realitzen els amics d’Oscar Moreno com a homenatge i com a cloenda festiva i emotiva de tot el que han passat i treballat durant aquest any. Felicitats. S’heu demostrat a vosaltres mateix i a tots nosaltres, que no hi ha cap vincle mes fort que l’amistat , que ni en una filà ni en ningun lloc no som res si no som amics. Que qui te un amic te un tresor. No oblidarem mai aquesta lliçó que ens heu donat. Enhorabona amics.
I ara m’heu de permetre un parèntesi en l’al·legoria. Entre la Diana i l’Entrada hi ha un acte decisiu per a mantenir les forces i fer durar l’entusiasme i l’alegria. Pose per davant la nostra estima especial a Ximo el conserge que pot ser va molt enfeinat. Però és que tots i cadascun dels aliments de l’esmorzar , ja sé que són tradicionals, fan “abranor”, tots i cadascun d’ells. I a més són
escassos. Són dies difícils però s’haurà de millorar. Atenció a la Directiva perquè sinó més d’un optarem per anar-nos-en al Campanar a fer-se un Café amb llet i un “espartero” que també són tradicionals. Abraçades i petons al Ximo que ens aguanta més d’una, però cal canviar això.
L’entrada naix amb incertesa però bon temps, llueix el sol per ara. Alguns aprofiten per assajar la batejada graciosament com “La Ratonà”, allà dalt al Parc de Cantagallet tot el món compleix bé, s’està a l’hora convinguda i es fa prou cas. Felicitats.
L’esquadra arranca amb els afortunats: Octavio Sancho, Francisco Rubio, Benjamín Nadal, Rafel Sempere, David Serra, José Blanes, José Ricardo Alcaraz, Javier Albero, Antonio Pedraza i Raúl Navarro. El Cap d’esquadra a “l’arrancà” és el somrient i veterà Aragonés Vicente De la Cruz del qual tots ja sabem que és un dels millors i amb més simpatia al carrer. Saluden els balcons fins el final i algú pensa, açò no s’hauria d’acabar mai !.
L’esquadra dels xiquets també lluïx, i les carrossetes, cada vegada amb més qualitat atrauen els aplaudiments més carinyosos.
Vull fer menció de la importància dels festers de Capa i Casc, són imprescindibles i la seua presència dona categoria i tradició a les nostres Entrades. Siga per roda o com siga. Això s’ha de mantenir i tots haurem de responsabilitzar-nos en trobar una fórmula que no porte maldecaps ni males interpretacions just en començar l’acte. També felicite a Enrique Mengual portador del nostre Banderí, de la nostra senyera històrica.
La Roponà ,que no “Ratonà” recorde, va ser una de les més vistoses i divertides que recorde. Simulava un atac amb diversos batallons armats: llances, ballestes, espases. Precedits per banderes i música. Fàcil, divertida i barata. Per fi un maquillatge discret i afavoridor. Moviment i tots a una. Les paraules d’una Veneçolana que admirava l’entrada recollides tal qual,son el millor resum.
: “ Menuda acumulasión de testosterona, hombres, muchos hombres blandiendo, emosionante, único que jo vi en mi vida.” Està tot dit.
El dia de Sant Jordi va escampar les pluges de la vesprada anterior. El dinar no passarà a la història ni per a bé ni per a mal, però cal estimular als hostalers i que no es dormen.
Per a la processó de la vesprada utilitzaré les paraules de sempre. No estem tots però els qui estan estan molt bé. Aquest acte li va que ni pintat al nostre disseny.
Acabe amb un reportatge gràfic del dia dels trons: estàvem molts, estàvem divertits. Potser hem recuperat l’esperit d’altres anys. El passacarrers va estar molt animat i el vermudet del Parterre, com el dia anterior és d’allò millor. Hi va haver fotògrafs intentant captar l’instant decisiu com diuen els mestres de la fotografia que s’ha de fer per a congelar la bellesa de la vida, d’altres que
s’empenyaven en fer-nos posar alguns minuts com si estiguérem a l’estudi; però tots amb les millors intencions. Pals, música, homenatge a Floquet de Neu, el primer tro i un dels cronistes fent de “Los Leones de las Cortes” al Centre Cultural, i de tot…
El gaspatxo dels soparets va ajudar a aguantar a qui podia una nit de soparets inoblidable i amb molta forastera, era dissabte.
I el que torne a dir que la Festa dure quatre dies el mate. Estic fet pols. Queda tot un any per recuperar forces.
Mireu les fotos i prou.
Ignasi Carbonell Garcia i Paco Valor Sanjuan
Alcoi, maig de 2004