Alguna cosa passava en el Carrer La Cordeta. Només un avesat i sagaç observador podia notar-ho, ja que les rialles, la música i l’entrexocar de mans i abraçades fraternals sonaven com sempre, fortes i seguides. Aquella nit ningú que no fora Aragonés i a més d’aquells presents en totes les tertúlies informals de matinada, podia sospitar que arribava el canvi. Després de tantes celebracions, d’haver acomplit 50 anys i d’haver-se barallat amb la crisi, els valents que havien dirigit la Filà durants els anys difícils pensaven en la retirada i això preocupava al nostre observador. Una preocupació lleugera, esperançada i agraïda. Jordi i el seu equip havien estat uns dirigents propers, eficaços i amb ganes sobretot, de que la Filà no notarà els efectes de la difícil economia del moment i sobretot de que cap Aragonés perguera el somriure. Però ja estava decidit, o quasi decidit. El 23 de maig de 2014 Jordi Pastor primer Tro, Paco Valor, darrer Tro i la seua Junta del Cinqüentenari van ser substituïts per un xicot menut, fibrós i roget i que tots sabíem de la seua estima a la festa i a la Filà: Santi Navarro Guardiola eixia com a nou Primer Tro sense oposició.
De forma immediata Santi va proposar una Junta amb festers de certa experiència directiva i llarga experiència festera que estrenaren càrrec i responsabilitat en el tradicional assaig conjunt amb els Ligeros el dia 7 de juny. En tant poquet temps la Junta de Santi va iniciar una campanya de comunicació i motivació que durarà tot el curs fester. L’assaig tenia un eslògan pensat per a l’ocasió: “Aragonesos-Ligeros, una pila d’anys assatjant junts”, curiós, diferent, en fi ja vorem… pensàvem alguns.
I de seguida ho vam vore i tant que sí!. Una sorprenent invitació per a la Dinà del’estiu ens convidava a disfrutar de les platges de les illes més famoses del món: Hawai.
Òsti, com? Què ens hem de disfressar de Hawaianes?, que no formarem com sempre? Mira tu i com se’ls ha acudit això?.
Total, que res, el dissabte 29 de juny el Mas de la Safranera es va convertir per obra i gràcia de l’amic Santi Amador en una idíl·lica platja hawaiana on només
es trobaven a faltar a les xicotes amb faldeta de canya i floretes en el cap per a mal i a les mosques de Peluca per a bé.
Aloha!!! Quin èxit xics!. De bon matí i amb la Font Roja en el punt de mira, Manolo Gil i un bon grapat de festers començaren una molt particular romeria travessant el Pacífic i alcançant l’arxipièlag més al nord de la Polinèsia a bon pas i a glops de cantimplora.
I sí, vàrem formar jugar a cotos, a petanca i a calix, com si res passara, flors al cap i amb bermudetes florejades. Els millors davant la platja van ser Pau i Albert i Cristian i Kevin que s’endugueren els premis de millors hawaians. Paco Ribera i Luis Ripolls els encertats del calix.
Salva Navarro i Roque Pastor posaren les boles on tocava en la petanca. Ricardo Segura, Juan Navarro, Paco Rubio i Pep Blanes van aconseguir l’èxit en els cotos per què els rivals estaven fent-se el cafenet, ja veus Fèlix, El Pelut, Paco el farmacèutic i Pepe Càrceles com Perico en el Tour del 89, es van adormir,…crec. Amb aquells gustet marí i exòtic passàrem l’estiu.
El dia 5 d’octubre en la Filà es celebrà la Junta que serà recordada pel Power Point. La nova Junta va utilitzar per primera vegada una pantalla amb l’ordre del dia de l’assemblea i els punts més importants. Aquell desplegament tecnològic només es pot comparar amb la irrupció del micro i els bafles en l’època de Benjamín Nadal (pare) en Batoi.
Però no acaba ahí la cosa. Aquella presentació ens mostrava clarament i amb blanca llum de projector i font Arial tamany 28 un munt de noves propostes. Tantes que quasi no s’ho creiem. Només una va eixir endavant: dinarem en la filà el dia de Mig Any, la resta i a pesar del recolze tecnològic haurien d’esperar. Atrevits i valents els de la la Junta del Roget havien mostrat les seues cartes de renovació. La cosa avança a poc a poc i emociona, al menys inquieta positivament.
Els missatges electrònics al mòbil i a la safata d’entrada de l’ordinador ajuden i molt a que no ens guanye la peresa. Benvinguts siguen. Per primera vegada es va realitzar en esta assemblea el sorteig del Glorieret infantil, la sort va estar de cara per a Jorge Nadal Vilaplana. Antúlio Sancho i Manolo Campillo van realitzar una magnífica actuació en el campionat de cotos de l’Associació eliminant a Alcodians, Muntanyesos i
als músics en les successives eliminatòries. Només van ser vençuts en semifinals pels Palominos.
El dia de Mig Any va transcórrer amb normalitat Enrique Ripoll i Juan Jordà Tarsan elaboraren una olleta magnífica que no va guanyar, sembla que pels pèls. No els pèls d’ells, és un dir ja sabeu. David va fer la tradicional paella i els ajudants de cuina van ser els veterans Campillo, Antúlio, Romà, Tarsan, Segura i alguns altres.
Després d’una alegre i ràpida entraeta anàrem a sopar on ens acompanyaren membres de la Societat de festers d’Ontinyent i els seus màxims representants festers com el Capità Cristià dels Arquers, Ambaixador i banderer Cristians dels Llauradors i el Banderer moro dels Mudèxars.
De la tardor a l’hivern amb normalitat i feina. Com la de Jordi Ripoll que millora cada any el betlem que tant ens agrada. El dia 21 de desembre el vam inaugurar amb ganes en el singular assaig que formem amb nadaletes El nadal a Alcoi ja sabeu que és molt especial i el nostre assaig i el nostre belén formen part d’estos dies tradicionals.
Precisament enguany i com a novetat el 28 de desembre vam disfrutar d’una festa infantil que substituïa al tradicional assaig matinal de gener. Crec que va ser un encert, els xiquets, a una hora ben còmoda van disfrutar del berenar i dels jocs.
Més novetats, el Santi no parava de donar-nos sorpreses. El dissabte 25 de gener ens vam ajuntar tots i totes en la Festa “Sang Aragonesa-Festa Baturra” on es van posar les insígnies de 25 anys de fester a .Juan José Robles, Jorge Enrique Pastor, Francisco de la Rosa, Jordi Solbes, Lluís Torró, Sergi Rodríguez, Manuel Gil, Andrés López, Enrique Mengual, José Antonio Jurado, Eduardo Pascual, Francisco Javier Santonja, Moisés Llopis, Francisco Javier Francés i Santiago Navarro.
Aquets festa era oberta a amics, amigues i familiars d’esta generació de festers del 89 tan nombrosa i persistent i les acompanyants aragoneses van tindre el dret de vindre a participar. La festa va estar amenitzada per la nostra Societat Musical Nova del Palomar amb un format diferent a la que ens té acostumats.
En general les novedoses propostes de la Junta de Santi van materialitzant-se a poc a poc.
El mes de febrer ens va portar estupendes notícies. L’escola de caps d’esquadra de la que tant presumim es carregava de més raons per a ser-ho al resultar guanyador del concurs de sergent infantil celebrat el 22 de gener, l’Aragonés Carles Cloquell Iváñez . També es va presentar el seu germà Sergio. Els dos porten la música i el pas en la sang ja que són nebots del nostre Saoret, sergent oficial del bàndol cristià. Recordeu a Saoret fent el cap d’esquadra el dia Sant Jordi? quan mesurava dos pams, doncs ara ja veus!, els seus nebodets continuen la nissaga i la tradició. El futur està assegurat i més ara amb l’escola de Caps que la Junta promou i que un temps més tard va anar prenent forma. No oblidem que Saoret va ser substituït per l’actual sergent del bàndol cristià “l’Aragoneset” Martín Mateo.
L’hivern anava passant per la Cordeta cada divendres. Amb diverses propostes com concerts, divendres oberts, xarrada sobre el cap d’esquadra Aragonés i altres activitats com el ja clàssic assaig conjunt amb els Abencerratges, Cordoners i Miqueros. Motius hi ha molts per deixar la televisió i enfilar cap a la Filà. Idees naturalment amb èxit desigual però ja va bé que les ments amb iniciatives no descansen.
Especial, emotiu, divertit i molt didàctic va ser l’assaig organitzat per a que el mestre Miquel Sempere ens explicara amb detall com es fa el Cap d’esquadra. Miquel va anar detallant els moviments, les postures i l’actitud cap al públic d’un bon cap d’esquadra aragonés. Així com també ens va descobrir els diferents estils que conviuen entre els més afamats caps de tots reconeguts. El propi Miquel Sempere, Vicente de la Cruz, Ricardo Castelló, Enrique Ripoll, Salvador Albero, Santi Castelló, Santi Navarro i l’aleshores president de l’Associació de Sant Jordi Rafael Tortosa de passat Aragonés, demostraren un a un i amb una peça musical de moda en cada època el perquè som una Filà que dona espectacle amb les seues esquadres.
Amb l’alegria de sentir-nos junts i molt vius, entràrem en el mes d’abril, que no era el mes de la festa que se celebrà en maig degut a la tardança en el calendari de les festes de Setmana Santa El dia 5 celebràrem la Junta de Rams i un assaig multitudinari que anuncià les emocions més intenses de la festa nostra.
Este any el glorier oficial va ser Oscar Sancho Miravalles, el de l’hospital Javier Albero González i com a sergent Cristià Mateo Martín, com veieu el
domini dels Caps d’esquadra Aragonesos era quasi absolut. La Glòria infantil la va protagonitzar Jorge Nadal Vilaplana a les ordres del cap d’esquadra Carles Cloquell Ivàñez, també Aragonés com hem explicat abans.
La nit del 29 d’abril va ser la primera amb tota la Filà en el carrer. Va ser un encert, sobretot per als que ens sentim Aragonesos i coneixem la història de la Filà. Es van interpretar sis de les peces musicals més representatives, tal i com es va fer a l’assaig de caps d’esquadra. Sonaren successivament : Zoraidamir, Aragonesos99, El Diví, Signum, Templaris d’Alabaida i l’Aragonés perfecte. Les esquadres fèiem una roda i la més pròxima a la banda lloïa l’escut que s’utilitza en l’entrada cristiana i que ens significa molt.
Amb la música, els companys que ens buscàvem i ens trobàvem, amb els qui donàvem pas i formàvem amb els joves, aconseguirem un ambient inèdit en les entraetes de la Filà. Ajuntàvem al mateix temps la festa exterior amb el públic d’Alcoi amb la festa particular de cadascú, dels grups de companys d’esquadres especials i de blancs passades i un bon motiu per recordar i explicar qui som i d’on venim.
La nit del Dia del treball 1 de maig realitzarem l’entraeta dels pals que ja és un tòpic dir que el públic entès alcoià ha reconegut com a singular i que marca amb un cercle roig al calendari d’entraetes per la seua originalitat i frescura dins el context de les festes de moros i cristians d’Alcoi.
Sense temps més què per a dormir unes horetes s’hem situat en el 2 de maig, dia dels Músics, un dia de nervis i preparatius. Com què és divendres tota la ciutat bull de gent i l’ambient és d’aquells que se’n diu excepcional. Sopar amb olleta i plàtan acompanyats d’amics de les festes de Moros i Cristians d’Almansa i d’Ontinyent i au… entraeta amb bona temperatura i a descansar que ja baixen.
La Diana comença prompte i arranca Gonzalo Pascual amb el pasdoble “Al Cel”, li segueix en el tram del País Valencià Jordi Martí Ferri amb “Luchando” i l’acaba Enrique Ripoll amb la clàssica peça “Suspiros del Serpis” amb la seua esquadra per Sant Nicolau.
Amb el sol alt i amb un bon esmorzar ens anem tots i totes arreplegant al partidor davant l’escola de Sant Vicent. Han passat cinc anys des de l’últim capità i la roda ens porta quasi al mig de la desfilada, per tant sense presses i amb calma anem organitzant-nos en Sant Nicolauet. Escoltem les
emocionades paraules del fester del Balconet que ens dona pas. El primer aragonés i que porta el banderí és Julio Richart Crespo, a continuació les parelles i l’esquadra de blancs. Enguany el cap de l’arrancà, amb somriure permanent és el Primer Tro, el roget, Santi destapa amb fúria i als acords de “Veu i ensenya” l’espectacularitat de la nostra esquadra de blancs, s’emociona molt, ho viu, ens ho fa sentir a tots. Ala!, pensa, ací teniu, la meua esquadra, la
meua filà, els meus amics, la nostra festa!
Anys de treball i festa, mesos de responsabilitat i ací ens teniu! Els de la porra vertiginosa, els de salutació oberta, els de les quatre barres brillants i alegres! Quin campió de cabrioles marcials i corteses! On s’haurà ensenyat este xic??? He he.
Amb Santi desfilen : Oscar Ferri, Miguel Cerro, Enrique Brotons, José Guardiola, David Herrera, Daniel Pascual, Pablo Sancho, Raúl Navarro, Carlos Vañó i Jordi Cortés.
A continuació i darrere la nostra volguda i passional banda Unió Musical Nova del Palomar desfilen dos esquadretes infantils, una masculina i una altra femenina. Curiosament i com a remarca més emotiva, si és que es pot més, Ana una de les filles de Santi era la Cap d’esquadra de les xiquetes. Somrient, altiva, generosa en l’esforç, clàssica, seriosa i subtilment simpàtica. On haurà vist esta xiqueta fer el cap d’esquadra d’eixa manera??. Ha , ha, no cal contestar, ja ho sabem amics.
Sense deixar descansar al públic desfila la ja tradicional roponà que enguany ha tornat als seus inicis amb un impressionat ariet d’asalt que recorda a la primera roponà dels anys 80 on també portàrem un tronc d’arbre en forma d’ariet ben pesat. El d’enguany era més lleuger i figurat, cosa de les tècniques què com deia Don Hilarión el boticari de la Verbena de la Paloma “hoy las ciències avanzan que es una barbaridad”. Cristian, Jordi i companyia són uns artesans de primera.
Amb els festers i festeres, festerets i festeretes davant la carrossa del Cop acaba la nostra entrada.
Ja hem fet gana i estem eixeregats, davant de la Filà s’ha muntat una carpa on dinarem. La carpa ha estat un intent de portar la festa aragonesa al carrer, potser s’hauria de millorar però la idea és ben bona. Festa, carrer i gent
han d’anar junts. El fester vol a la gent i la gent necessita la festa del fester. Per eixa raó el passacarrer de la vesprada és imprescindible.
El dia de Sant Jordi s’inicia com tots sabeu amb la segona Diana. La participació és més que suficient i disfrutem tots. De migdia férem un passacarrer amable amb llançament de caramels i altres llepolies, esta hora és una de les millors de la trilogia, la gent d’Alcoi es vist de diumenge i disfruta de l’alegria dels festers, tot és color, moviment i música. Enguany el vermudet del parterre canviava de reposter i la veritat és que la qualitat i el servei van estar molt bé, això sí amb l’ajuda d’alguns festers de la junta que van haver de fer de cambrers improvisats.
Una de les innovacions més importants és que el dinar també és en la carpa de la placeta . Tot s’ha de dir, el lloc és oportú i el preu molt adequat però s’han de revisar els menús i alguns aspectes de l’organització. Amb l’humor necessari i amb gran assistència de festers i famílies dinem i descansem una estoneta per a reprendre la festa: uns a la processó i altres a rendir-se als encants de la vesprada del dia del patró.
La nit també va aportar novetats, després de sopar en la carpa de la placeta s’inicià un deliciós duel de xarangues. Organitzat juntament amb els Creuats. La nostra, la de la banda Palomar i la dels Creuats anaven accedint alternativament a l’escenari per exhibir el seu potencial musical i de divertiment. La festa va continuar fins la matinada. Una gran idea que va concentrar un bon nombre de festers i amics de les dos filaes però que pense no va aconseguir allò per al que estava pensada l’activitat, reunir gent de fora amb ganes de festa. Potser l’ubicació o les limitacions físiques de la carpa, potser la poca informació difosa o senzillament que a la gent li costa assumir les novetats, la veritat és que la carpa i els preus populars de menjars i begudes no va donar, del tot, els resultats esperats encara que sí va ser un pas endavant que s’hauria de reforçar, millorar i repensar.
El dia dels trons és el més “filaero” de tots. Podem felicitar-nos per què malgrat les dificultats som una filà de disparar, tant pel matí com per la vesprada. Humor i cares de cansanci en el dinar, s’amunteguen les ressaques, el poc dormir i l’eufòria sense límits de cada dia, s’expliquen anècdotes i es disfruta del ben merescut putxero tradicional.
Just desprès de vore i sentir com Sant Jordiet tancava els actes oficials d’esta edició de festes tan innovadora en molts aspectes s’aplegarem en el local de la Cordeta a celebrar els soparets. També una idea nova que curiosament el que feia és tancar-nos en un lloc per a un sopar el qual tradicionalment es compartix amb la gent del carrer. D’esta manera i en el local resulta més còmode però menys popular. Això sí , una vegada sopats la celebració es transportà al carrer, amb una magnífica entraeta de comiat, divertida, sense normes i fins que el cos aguante.
Desfets de cansanci i d’alegria.
En fi companys, està clar que hem entès el missatge, cal renovar, cal fer-se participatius, cal donar major protagonisme a totes i tots els components d’esta família . I s’estan donant passets, alguns agosarats i que ixen molt bé, bé o malament. No parem. El nostre valor ha de ser el progrés, el canvi i l’adequació de la festa per a fer-la més popular, oberta, participativa i moderna. De tradició ja en sabem molt i no perilla.
Visca els aragonesos, gràcies per compartir este sentiment. Ànim a tots i ens veiem de nou al maig de 2015 o a l’octubre, qui sap?
Ignasi Carbonell Garcia. Cronista Filà Aragonesos