Les festes 2018 han acabat i tenim que preparar les del 2019, aquest any tenim diverses celebracions molt arrelades a la nostra Filà … però poc a poc, cada cosa al seu temps …
Com sempre el primer acte del nou any fester es celebrar la missa de difunts amb el nostres companys dels Ligeros i dels Maseros, i també com sempre després de la missa l’assaig amb els Ligueros aquest any al seu local, tot perfecte, una nit d’harmonia com no podia ser d’altra forma.
I ràpidament ens trobem amb el segon acte de l’any i aquest any es especial, LA DINÀ, ben bé fa 10 anys que la Nova del Palomar forma part de la nostra família, des d’aquell ja llunyà 2008, any de grat record per ser l’últim Alferes, han estat 11 festes de somriures, assajos, Entrades, entraetes … etc, un grapat de sentiments entre les dos societats i com no d’amistat, d’unió, es pot dir sense por a equivocar-sen que mes que res som amics, i com a tal aquest any LA DINÀ tindrà lloc al seu poble de Palomar, i cap allí que ens anem, des de aquestes ratlles no ens podem oblidar de agrair tot el suport que tant per part de la Banda com del Ajuntament, i al seu cap l’Alcalde i el regidor de festes, vam tenir a nivell d’infraestructura per a poder celebrar aquest acte al meravellós entorn de la Font de Sis, i també agrair al nostre amic Eugeni, Templari d’Albaida, per la confecció del logo que farem servir… i una vegada allí com sempre les típiques olimpíades de cotos, petanca, calix, i un grup de festers que varen pegar una volta cap a Bufali, la resta del dia la típica picaeta, el dinar, litro i litro, i per a la tornada igual que per a l’anada autobús i cap Alcoi, tampoc podem oblidar el treball i l’esforç per part dels nostres conserges i el seu equip, gràcies a tots el que varen fer el poder celebrar aquest acte.
I després com sempre, divendres de Filà i per l’agost “despedida y cierre”, al setembre més, bones vacances.
Tornem de vacances i ara toca preparar el Mig-Any, com aquell que diu el tenim, com sol dir-se, “a la vuelta de la esquina”, aquest any David Cloquell es l’encarregat de l’olleta de la Glorieta, no posarem el resultat, i a l’Assemblea Extraordinària de Mig-Any queda nomenat com a Gloriero Infantil Pablo Nadal Vilaplana, felicitats.
Van passant els dies i el que es mes important, els divendres, i poc a poc ens apropem a un acte que aquest any per part de la Junta es vol fer un poc mes especial, estic parlant de la Festa Infantil, com a novetat es farà un
concurs de postals i entre els treballs presentats seran escollits dos per a la felicitació de Nadal de la Filà, el resultat 36 treballs presentats i com a guanyadors Alejandro Enrique Urrea i Sergio Hilario Vitoria, esperem poder continuar i tenir la mateixa participació o més el proper any, a tots ells, als 36,
felicitats i gracies per la participació.
Entre assajos, cafè, cola, gasosa i taretes els divendres, ens apropem a les festes Nadalenques, unes dates especials per a la Filà, per una banda el Betlem que el company Jordi Ripoll ens munta tots els anys a la Filà, per altra el sopar de nadaletes i per altra l’assaig de nadal que sempre es motiu d’assistència per part dels nostres festers i d’altres que no ho son, pot ser es tindrà que mirar açò últim.
Passen els Nadals i els Reis i tornem a agafar la tranquil·litat, la Filà es prepara per al següent acte, al mes de gener tenim la Festa Baturra, un assaig que ja fa temps que es va instaurar i al que cada any que passa ve mes gent, festers i acompanyants, i en el que també es fa entrega de la insígnia de plata als festers que compleixen els 25 anys, aquest any per a Marcos Pérez, Jorge Olcina, Oscar Llorens, Gabriel Martínez i Raúl Requena, a tots ells felicitats.
Seguim i ve febrer, en aquest mes tenim l’assaig conjunt amb les filaes de la comunitat de veïns, aquest any toca als Cordoneros, es tindrà que estudiar aquest acte per part nostra, som els que menys anem de totes les filaes, ací queda el fet.
I ja costera avall cap a festes, s’aprofita l’assaig que te lloc el dia de la Junta de Rams per a celebrar un homenatge als 20 anys de la composició ARAGONESOS ’99, el nostre agraïment a Daniel Ferrero, el compositor de la marxa com tots sabem, i amb el qual vam tenir l’orgull de comptar amb la seva presència i també a Santi Amador per la confecció del logo del acte i com no a la Nova de Palomar per un assaig especial, gracies a tots.
I ja som als actes de festes, el 21 d’abril es el primer i com de tots es conegut la Glòria Oficial, el Gloriero Oficial Raül Navarro Guardiola, el Gloriero del Hospital Moisés Llopis Monllor, i comencem bé, l’aigua impedeix el fer l’acte de la Gloria Oficial, no així la del Hospital que sota l’aigua tot el matí, es va fer com es va poder, directes als interiors del la Residència Sant Josep i del Preventori, i ràpidament als autobusos que plou, però be al menys es va fer. Al dia següent dilluns 22 la Gloria Infantil amb Pablo Nadal, i davant del pronòstic d’aigua que hi ha s’ajorna l’acte, totes dos Glories, l’Oficial i l’Infantil es passen
per al dissabte següent, els xiquets primer i els majors darrera, per fi es pot eixir al carrer i ara sí, els nostres Glorieros son ahi, aquest any vos a costat però felicitats.
I entre l’entraeta oficial i la dels pals apleguen les festes, aquest any i de forma excepcional, esperem, el nostre Primer Tró ens abandona per anar a prendre part dels cavallers del Capità Cristià, ell s’ho perd,
Molts han estat els preparatius de tots i cadascú per arribar a la data amb els deures fets, a casa última revisió al peto, els guants a la bossa, la túnica en condicions, sabates netes, tot en ordre.
Arriba el dia dels musics i amaneix amb un sol radiant i una temperatura perfecta, “que continue així” diem tots. Qui ens anava a dir que a mitja vesprada, aquell sol es transformaria en núvols i en una pluja que vaticinava el pitjor, ”aquest any ens banyarem?”, amb els dubtes ens arribaven les noticies de que la desfilada de bandes primer, i mes tard l’himne a la plaça d’Espanya es suspenia.
Tots a la filà directes, soparem l’olla i ja veurem com acaba la nit, mentrestant a la Filà anaven aplegant les noticies, els membres de l’Associació deliberaven del que seria millor, des de la distància, un primer tró donat a la fuga, anava informant del que anaven fent la resta de filaes, definitivament la Junta de la Filà decideix el quedar-se al local, els nostres amics de la banda de Palomar varen allargar un poc mes el repertori i vinga, no fem tard i no vetllem massa que demà, toca diana.
Ja som al primer dia, l’Entrada, encara no era de dia quan els dianers de l’arrancada van aplegant a la filà per preparar-se, mes d’un badall, un que altre ull mig tancat encara recordant el llit, i per que no dir-ho, demanant un café com qui demana aigua al desert … “Au va, aneu posant-se les capes, no oblideu les
ballestes, anem cap a baix”.
I arranquem la Diana, al cap davant d’una esquadra veterana, Lluís Torró als sons de Tristezas y Alegrias, emocions a flor de pell i la plaça aplaudint sense parar, esperem que la joventut s’atreveixi a matinar un poc més i que en els propers anys es pugui veure a mes d’un “xaval” fent aquest acte, les festes son tres dies i es te la resta de l’any per gitar-se tard, la resta dels matiners …
| Pau Antoni Olcina Segui | Javier Porras Navarro |
| Santiago Mateos-Carnal Condes | Enrique Ripoll Arànega |
| Davis Gisbert Cantó | Jorge Vicente Martí Ferri |
| Miguel Angel Olcina Jordà | Luis Candela Domínguez |
| Francisco de la Rosa Sotos | Sergi Rodríguez i Castelló |
Poc a poc, van desapareixent de la plaça i es van endinsar per Santo Tomàs fins arribar a l’Església de Sant Jordi, girada d’esquadra i per Sant Jaume i el carrer Sant Jordi, acaba el primer tram i agafen el relleu les nostres festeres, per que si, son les nostres, i son les millors, i qui son …
| Belén Martínez Pérez | Ana Navarro Molina |
| Aida Sellés i Vayà | Leire Ferri Cañete |
| Laura Candela Domínguez | Diana Francés Albert |
| Laura Pérez Tormo | Lorena Solbes Gisbert |
| Beatriz Guardiola García | Andrea García Ruiz |
Totes elles i amb Carla Pascual Pulido de cap d’esquadra i demostrant tot el seu bon fer als sons de Monovar, excel.lent pasdoble dianer per a una excel.lent diana, i amb un bon ritme cap amunt per Pais Valencià i Sant Francesc van arribar a la Placeta de Sant Francesc, emocions i felicitacions entre les dianeres, però no hi ha temps, un poc mes cap amunt fins la Placeta les Eres i amb una mica de respir, arranca el tercer tram de la diana
Enrique Balaguer, espasa en mà amb un altra esquadra veterana i la Nova del Palomar tocant Al Cel el nostre pasdoble, endavant per el carrer Sant Nicolau, un carrer estret i que es feia mes xicotet al nostre pas, i qui eren els altres del Carbonato…
| Manuel Gil Garrigós | Oscar Ferri Cortell |
| Ismael Pérez Tomás | Miguel Cerro López |
| Francesc Valor Sanjuán | Luis Navajas Bonilla |
| Adrián Company Montero | Santiago Amador Cornago |
| Jordi Pérez Soldevilla | Juan Cristóbal Martínez Vilaplana |
Curiosa la situació viscuda abans d’arrancar al partidor ja que hi havien dianers de sobra, malentesos que es sol.lucionen amb una disculpa i un got de café, demanar disculpes a Juan Santamaria Granados i agrair a Francesc Valor el gest amb el company, pot ser un poc mes de silenci a les Assemblees pot estalviar moments com aquest en el futur
Final de la diana en puntualitat com ha de ser, ara cap a la Filà i a esmorçar.
Més d’un centenar d’aragonesos al esmorçar, cervesa, vi amb gasosa, espencat, ous ferrats i carn, toca agafar forces.
Sobre les 10:30 arranca l’entrada Cristiana, i a la Fila Tomasines tenim un infiltrat, però tranquils que quasi no es veu. Des d’ací donar la enhorabona a Juan Enrique Miralles i a tota la Filà Tomasines per la magnífica Capitania desenvolupada.
I així van començar a passar filaes, nosaltres ja de les últimes esperant, ja falta un any menys per a càrrecs.
Arranquem amb quasi 30 minuts de retard, però arranquem, Banderí, parelles, i la doble esquadra als sons d’Aragonesos ’99, han passat 20 anys de la primera vegada que va eixir al carrer, felicitats, la segona marxa L’Aragonés Perfecte, amb pas ferm, uns somriures immens i fent tremolar Sant Nicolau, els caps Santiago Castelló Brotons a l’esquadra de davant i Jordi Francés Albert a la de darrera, bon treball de tots els caps al llarg de tota l’Entrada, una vegada mes felicitats a tots, però i la resta d’esquadres qui son …
| ESQUADRA DAVANT | ESQUADRA DARRERA |
| Moisés Llopis Monllor | Jaume Sellés i Vayà |
| Gonzalo Pascual Orozco | Francisco Javier Francés Payà |
| Andrés Luis Sánchez Serrano | Juan Carlos Sánchez Rua |
| Raúl Montava García | Pau Antoni Olcina Seguí |
| Miguel Soriano Gracia | Jordi Miquel Sempere Vicedo |
| Enrique Mauricio Alcalde Doñate | Vicente Paredes Mellado |
| Iván Aracil Santonja | Jorge Miguel Solbes Ripoll |
| Juan Ignacio García Blanes | Francisco Navarro Adrián |
| Esteban Molina Gracia | Luis Candela Dominguez |
| Jorge Sellés Peidro | Francisco Paredes Mellado |
Darrere de les esquadres i de la música els nostres menuts, moltes esquadres, un goig veure que el futur de la filà està mes que assegurat. La roponà aquest any amb mes d’un problema, de vegades per molt que es planegen les coses no volen eixir, però a “trancas y barrancas” tots cap avall.
La resta de Filà de quatre en fondo, moltíssims aragonesos al carrer, es una llàstima que alguns s’empenyen en eixir en ulleres de sol, o sense guants o sense el disseny complet, però be poc a poc s’anirà convencent a la gent de l’obligatorietat de complir amb la uniformitat marcada als actes oficials.
I com sempre acabem amb la nostra carrossa de tancament plena de xiquets, com es deia abans tenim el futur assegurat.
Els Aragonesos una vegada més vam complir amb l’horari marcat i almenys no vam afegir mes retard a una entrada que aquest any va ser molt multitudinària.
Acabada l’Entrada cap a la Filà a dinar, on una vegada més vam gaudir d’un extraordinari concert de música festera per part dels nostres amics de la Nova de Palomar, si som l’enveja de la resta de filaes sense cap dubte gran culpa d’eixa enveja es per la nostra banda.
Acabem de dinar i per la vesprada, passacarrer cap als Judíos, molts aragonesos i molt d’ambient però sempre en coneixement que es el primer dia. Per la nit alguns valents van anar a la Filà a sopar, poquets, les forces ja anaven justes.
Ens plantem així al dia de Sant Jordi, mes prompte que els últims any com a conseqüència de que l’esmorçar es va fer abans de la segona diana. Menuts i majors, amb la cara llavada i ben pentinats varem baixar aquest any per Sant Nicolau igual que la resta de filaes Cristianes.
A mig dia, pasacarrer i a fer-se una cerveseta darrere del Calderón tots junts i des d’ahi a dinar a les Tomasines, on ens vam trobar com a casa, i el dinar espectacular, bon treball de Gonzalo i el seu equip.
Com tots els anys toca processó general i una vegada més els aragonesos som multitud, així dona gust.
Al acabar a sopar a la Filà, més de 300 persones al local, la banda de música demostrant que son els millors i per rematar un altra novetat, el grup Musics de Carrer van amenitzar la nit amb un bon rotllo espectacular. Per a pròxims anys s’estudiarà la forma de millorar el muntatge per a que ningú es vegi perjudicat.
S’anava acabant de sopar i poc a poc la gent va desapareixent, es creu que cadascú a casa no es sap, el que no sabíem com es que per a demà ens oloravem que a lo millor hi hauria guerra.
De bon matí, el gris comença a aparèixer per la filà, petos de disparo per tot arreu, trabucs i cantimplores, aquest any quasi totes les cantimplores han estat llogades a l’ASJ, cada vegada més, les dificultats per tenir la cantimplora en condicions fa que el lloguer es la millor i més còmoda solució per a la pólvora.
Un bon esmorçar per carregar piles i cap a la plaça, un munt d’Aragonesos esperen el començ del disparo. Diu la llegenda que per el matí vam arribar a ser mes de 130 disparant i que la plaça d’Espanya es va quedar xicoteta, el que es cert es que la Bandeja va ser tota nostra per un moment.
Pólvora i més pólvora, com sempre vam perdre per el matí, els moros estan mes descansats i ens havien atacat en una fúria que no esperàvem, però al menys vam donar molta guerra, per la vesprada els prepararíem la “vendetta”.
Al finalitzar a refrescar-se amb un aperitiu darrere del teatre Calderón, teníem que preparar l’estratègia per recuperar el Castell.
Dinar a la Filà amb les forces justes però amb l’ànim intacte, una bona tassa de putxero, algun que altre plisplaiet per als que encara tenien ganes i a la guerra de nou.
Els moros no ho esperaven, però els Aragonesos vam entrar a la plaça i no ens vam anar fins a dominar-la del tot, davant d’un batalló com el nostre no hi ha força que ens pugi fer front.
Anem a netejar-se un poc, ens vam treure la pólvora del damunt, deixem trabucs i cantimplores, cap a la Bandeja per veure l’Aparició, unes llagrimetes per les galtes i cap a la filà per a rematar les festes, ja fa uns anys que els soparets els fem a la Filà, un nombrós grup de valents van sopar, però siguem sincers, van durar poquet, el ritme d’aquests dies havia sigut molt dur.
I així vam acabar les festes del 2019, només ens queden 360 dies per a tornar a vestir-nos d’Aragonés, molts dies però també moltes ganes.
Festes de 2.020, allà anem.
Secretari Filà Aragonesos
Fausto Jorge Valls.