És impossible imaginar unes Festes sense música. Els músics són l’ànima de la Festes de Moros i Cristians, l’element que converteix en extraordinaris tots els moments i els actes festers.
La Nova de Palomar, amiga i fidel acompanyant de la Filà, ens acompanya en l’actualitat creant, entre tots, la gran família aragonesa que som.
Però no han sigut els únics. En 1962, any en què la Filà Aragonesos participa per primera vegada en les Festes de Moros i Cristians, va ser la Corporació Musical d’Alfafara qui va acompanyar als primers Aragonesos.
L’any següent, en 1963, ho va fer la Unió Musical de Beniarrés. En 1964 i 1965, la Unió Musical de Bocairent va desfilar al costat de la jove Filà pels carrers d’Alcoi. Entre 1966 i 1969 ho va fer la Unió Musical Cañadense.
A partir de 1970 els músics venien de la Torre de les Pomes, de la Banda L’Aliança. En 1977 ens va acompanyar la Banda Santa Cecilia i Sant Calixt, de la Pobla Llarga.
És a partir de 1978 quan la Filà Aragonesos inicia una relació, d’amistat més que d’acompanyament, amb la Banda de Palomar. És tal la relació que s’estableix entre els uns i els altres que en la Revista publicada en 1994 amb motiu de l’Any d’Alferes de la Filà Aragonesos, Manel Rodríguez i Castelló els dedica les següents paraules:
“Ens porten la música, que ho és quasi tot, i també tota la saviesa dels homes de la terra, dels homes de poble, del poble valencià. I per uns dia Alcoi es converteix, amb la seua presència, en capital colorista, entusiasta, unió dels homes de ciutat i de poble, braç a braç, fet en un únic cor: amics i còmplices”
Rodríguez i Castelló, Manel; Revista Any Alferes 1994; Filà Aragonesos; 1994; pàg. 26-27.
La vida evoluciona i al poble de Palomar proliferen els joves músics, entusiastes i coneixedors de l’amistat que uneix a la Filà Aragonesos amb la música del seu poble. Des de l’any 2008 ens acompanya la La Nova de Palomar, amics, músics i peces imprescindibles en la nostra identitat aragonesa.
Igual que s’identifica als Aragonesos amb els de Palomar, i viceversa, hi ha marxes i pasdobles que, inevitablement, són part de la nostra identitat.
De Romanxe á Franqueira, composta en 1960 per Rogelio, Miguel i Indalecio Groba, s’associa a la “Entraeta dels Pals”. Entraeta que, gràcies a l’ocurrència d’un grup d’Aragonesos, és coneguda a tot el món fester alcoià.
En 1999, Daniel Juan Ferrero Silvage compon i dedica la marxa més representativa de la Filà: Aragonesos 99.
Com a homenatge pòstum, l’any 2003, un grup d’amics aragonesos li encarreguen a José María Valls Satorre la marxa Óscar Moreno. Es va estrenar el 14 de febrer per la Banda Ateneu Musical de Cocentaina al costat de la col·laboració del Grup de Dolçainers la Cordeta en el Teatre dels Salesians.
En 2009 un grup d’amics de Octavio Sancho García li encarreguen a Francisco Valor Llorens la composició d’un pasdoble com a homenatge pòstum. En 2010, s’estrena Al Cel, pasdoble de referència per a la Filà des de la seua estrena. El propi compositor, en la seua pàgina web, descriu de la següent manera la composició d’aquest pasdoble.
“Poden vostés imaginar-se el complicat que és enfrontar-se a un
Valor Llorens, Francisco; 2010.
pentagrama en blanc i va voler plasmar amb notes, ritmes, melodies, concordes, etc … les emocions i sensacions de les persones que t’encarreguen una obra musical, i si l’encàrrec ve envoltat d’una gran càrrega sentimental encara ho és molt més.
El mes de novembre passat de 2009, quan un grup d’amics de la Filà Aragonesos em va fer aquesta proposta no el vaig dubtar ni un moment.
Un gran amic, un gran fester i sobretot un germà per a tots ells,
Octavio Sancho Garcia, els va deixar de la manera més inesperada i volien rendir-li un merescut homenatge en forma de pasdoble.
Al Cel és l’últim regal que li poden fer, perquè perdure en la història de la filà i les festes de moros i cristians, per a llançar aquestes notes al Cel pels carrers d’Alcoi, perquè *Octavio gaudisca aquestes melodies estiga on estiga.
El pasdoble té una estructura clàssica amb on els moments culminants tenen forma de marxa anglesa a l’estil de «Pompa i circumstància», entre el material compositiu utilitzat es poden intuir algunes melodies clàssiques festeres o fins i tot l’Himne de festes d’Alcoi.”
L’Aragonés Perfecte s’estrena en 2011. Vicente Pérez Esteban, “Coleto”, és l’encarregat d’homenatjar Perfecte Valero Payá, Primer Tro d’Honor i amic.
En 2015, Vicente Pérez Esteban va rebre el Premi Euterpe, en la modalitat de música per a festes, amb aquesta marxa cristiana.
El vincle de Vicente Pérez i Esteban, “Coleto”, amb la Filà Aragonesos perdura amb el temps. L’any 2016 composa la marxa cristiana Dies Irae, dedicada a l’esquadra del Mig d’aquest mateix any. Any en què també rep el Premi Samarita per aquesta.
Basada en la Llegenda de la Campana d’Osca, transmet, amb música, l’esperit guerrer del disseny de l’esquadra. La Llegenda narra com Ramir II va tallar els caps dels dotze nobles als quals va convocar per a mostrar-los una campana “el toc de la qual sonaria en els confins del Regne”, com a represàlia a la seua desobediència després d’assumir el regnat després de morir el seu germà Alfons I, el Batallador, sense descendència. La marxa ens trasllada a aquests “Dies de la Ira”.